Diari del viatge a Córdoba i Belalcázar

28 d'abril

     Eixírem a les 8.30 cap a Córdoba, on arribàrem sobre les 3 (havíem de fer les aturades obligatòries). Després de dinar al Parc de la Victòria, començà el nostre recorregut per la Juderia: passàrem la muralla per la porta Sevilla i ens dirigírem a  " El Alcàzar de los Reyes Católicos", on gaudírem enormement dels seus jardins; d'allí, passant per l'estàtua de Sant Rafel, arribàrem a la Mesquita (vam apreciar els més de 1000 arcs, tots diferents, que la formen) i el contrast de vore la Catedral dintre d' ella. A l'eixida passejàrem pel Carrer de les Flors i la Plaça del Pou. Admirant les finestres i balcons rebentades de flors arribàrem a la Plaça de las Tendillas (el centre més comercial de la ciutat, però on gaudírem d'una de les moltes creus de maig que hi havia per tots els carrers). De plaça moderna a la plaça més antiga, la Corredera, ens recordà un poc la plaça Major de Salamanca, però molt més xicoteta. D'ací ens dirígim a l'església de Sant Francesc i la Plaça del Poltre.
Arribàrem a la vora del riu Guadalquivir on apreciàrem el Pont Romà i la Torre de Calahorra.
      Ens arreplegà l'autobús i ens dirigírem a Belalcàzar, algunes estàvem mòltes, motius hi havia, el passeig havia estat llarg.

29 d'abril

          Comencem la visita: primer ens dirigim al Monestir de Santa Clara, on ens mostren l'ermita, els claustres, les cel·les, el Refectori (menjador), la Sala Capitular, la sala-dormitori, la infermeria, la sala de les columnes i el pati de l' Horta. D'allí, tornem al poble(està a 1,5 quilòmetres) i vegem el Castell des del Pilar  (font i abeurador). Després l'església i per últim el "Pósito" (antic mercat).
      Per la vesprada anàrem a l' ermita de l' Alcantarilla(patrona del poble), està a 28 quilòmetres de distància. Allí ens omplírem els pulmons d'aire pur i ens riguèrem una bona estona.
      Sopàrem al carrer (feia una nit fantàstica), després visitàrem alguna de les creus de maig, també molt típiques al poble.

1 de maig 


      Abans d' eixir del poble anàrem a conéixer la festa de les flors, encara que era un poc prompte i encara estaven els veïns decorant el carrer. Ens férem una idea de com quedaria.


     Tornàrem a Còrdova i de la Plaça Colom ens dirigírem cap al Crist del Farols, visitàrem unes quantes creus més, l'església de Sant Agustí (amb el seu campanari roig) i ens perdérem pels carrers cordovesos, on no cabia més flors.
      Dinàrem a la Taverna Gòngora, una de les més típiques i antigues de la ciutat.
      Cap a les 3 eixírem cap a Benetússer. 
      Hem passat tres dies meravellosos.  Ja estem disposades per al proper.

Por